L'apel·lació : un bon Grisham

L'apel·lació ("The appeal") és l'últim llibre que he llegit. És d'en John Grisham i posa en evidència les febleses humanes i el preu del poder.

La lluita entre els forts i els dèbils (endevineu qui guanya?) hi és present tota l'estona en una narració molt àgil, que enganxa.

Us el recomano perquè, a més de ser distret, aborda els dubtes que genera la justícia (encara que passa als EUA, a alguns llocs d'Europa no estem per tirar coets) i les desil·lusions que genera, que poden destrossar vides completes.

Només un tastet ... "Estava cansat d'aquell cas, cansat de la pressió, cansat de la ràbia de saber que era un titella d'unes poderoses forces que ell mateix hauria hagut d'identificar abans."

Verges : tradició i espectacle

El dijous vaig assistir a la Processó de Verges on, per primer any, la direcció estava en les mans de Lluís Llach. Hi havia anat alguna altra vegada fa molts anys, però en aquells pecats de joventut tinc més records de bunyols i moscatell que d'altra cosa.

Em va semblar un espectacle molt ben aconseguit, amb un ambient immillorable als carrers fent que una tradició històrica esdevingui una icona cultural.

Hi eren el conseller Huguet i el conseller Castells (aquest últim company de Llach a la Universitat), així com altres persones conegudes d'arreu del país i, principalment, ciutadans i ciutadanes anònimes que omplien els carrers.

Després de gaudir del ritme impassible de la dansa de la mort (lo temps és breu), només resta desitjar que el trobador empordanès ("estic cagat", li vaig sentir dir poc abans de començar) ens prepari més sorpreses per l'any que ve.

El asombroso viaje de Pomponio Flato : un llibre entretingut

Per recomanació d'en Jordi Gispert, de la Llibreria 22, he estat llegint "El asombroso viaje de Pomponio Flato" de l'escriptor barceloní Eduardo Mendoza.


M'ha semblat un llibre entretingut, on es barregen personatges històrics amb personatges de ficció, en els primers anys de l'era cristiana.

Amb l'expressió àcida de Mendoza, es van produint una sèrie d'esdeveniments, que porten a un final curiós i divertit.

Potser no està a l'alçada de "La aventura del tocador de señoras", però posa en solfa una sèrie de qüestions que ja portaven problemes fa dos mil anys, com les relacions sexuals, la corrupció urbanística o els problemes intestinals.

Doubt : dubtes i certeses

He anat a veure la pel·licula Doubt (el dubte), una de les que té unes quantes nominacions per als Oscar d'enguany.

A més de tenir un guió força treballat (adaptació d'una obra teatral), les interpretacions dels actors i actrius esdevenen uns dels punts forts de la pel·lícula. El duel interpretatiu entre Meryl Streep i Philip Seymour Hoffman esdevé sublim unes quantes vegades, ben acompanyats per una Amy Adams que expressa una innocència justa.

Crec que és d'aquelles pel·lícules que et fa pensar, en les quals te n'adones que la veritat no és sempre tan clara com ens agradaria. Un final prou ajustat fa que acabi amb un bon regust.

Aneu-la a veure!

Israel i Palestina : la quadratura del cercle

Hi ha una sèrie de conflictes que sembla que no puguin acabar mai. Un dels que més m'impressiona és el d'Israel i Palestina, de molt difícil solució.

Israel utilitza sempre una força desmesurada, no oblidem que és una potencia a nivell militar i, de vegades, s'aprofita d'un cert victimisme, recordant que fa poc més de mig segle hi va haver la persecució nazi als jueus.

Palestina, d'altra banda, utilitza escuts humans civils per a l'estratègia maximalista de les seves hordes més radicals.

Estic convençut que sense diàleg no es podrà arribar mai a la solució final, però també és cert que, sense voler posicionar-me (per desconeixement de moltes variables), trobo que l'atac d'Israel sobre Gaza ha estat desproporcionat i tremendament sagnant.

Recuperem la paraula, si us plau!

RESUM 2008

Després d'haver passat l'any 2008, val la pena fer un resum de les 20 entrades fetes des del 3 de març, data en la qual es va iniciar.



Són poques entrades, encara, però espero que el 2009 s'incrementin, i es generi, també, més intercomunicació.



En tot cas, en la política d'àmbit més local, començàvem parlant dels 25 anys de la independència de Salt, una oportunitat per a un poble amb molta història. També hem parlat de l'absolució dels joves que van cremar fotos del rei, com a solidaritat amb altres que, pel mateix fet, havien estat condemnats; en tot cas, una bona notícia que demostra que hi ha qüestions que no s'haurien de jutjar.

Pel que fa a la política nacional, hem estat a l'expectativa sobre si Convergència Democràtica de Catalunya feia una aposta pel sobiranisme, una expectativa encara llunyana. D'altra banda, Esquerra Republicana de Catalunya va concloure el seu congrés amb el lideratge de Joan Puigcercós, encara que no ha tancat les ferides internes. També hem comentat l'oblit de Josep Irla, el president a l'exili, per part d'una majoria de catalans. Tot i així, sembla que el nombre d'independentistes augmenta a Catalunya, per tant, podem ser més optimistes de cara a l'alliberament nacional. També hi ha hagut una gran discussió sobre si calia subvencionar les escoles concertades que segreguen els alumnes per raó de sexe, sense arribar a cap conclusió clara. Així mateix, hem comentat el desplegament dels Mossos d'Esquadra, amb les seves virtuts i defectes. Finalment, una bona notícia, la signatura del Pacte Nacional per a la Immigració.

En la política internacional, hem començat comentant la victòria del PSOE en les eleccions espanyoles, aprofitant la por al PP en alguns territoris. També s'ha destacat els 40 anys del maig del 68, mig història, mig mite. Finalment, la històrica victòria d'Obama a les presidencials dels Estats Units, potser és l'inici d'una nova era.

En el teatre, una nova obra de l'Agrupació ESTIL que va intentar distreure la gent, i la bona notícia del Premi Nacional de Cultura per a un gran lluitador com Salvador Sunyer.

En la música, Gilberto Gil ens va fer ballar al bell mig del barri vell de Girona, i Raimon ens va fer emocionar a l'Auditori.

En l'esport, una Penya que ens ha fet emocionar, i una final olímpica de bàsquet que va fer vibrar mig món.

En fi, s'ha acabat un any i en comença un altre. Bona sort a tothom!

Pacte Nacional d'Immigració : una visió de futur

El passat dia 19 de desembre es va signar el Pacte Nacional d'Immigració, per part de la majoria de forces polítiques i de la societat civil.

Un pas endavant, en el qual he tingut el goig i l'honor de participar-hi en la fase consultiva, com a membre d'un grup de treball, que ens ha de permetre veure un futur on formem un país de ciutadans i ciutadanes, amb independència dels nostres llinatges.

Un acord que defensa la llengua catalana com la llengua comuna, amb independència de la que cadascú faci servir a casa seva.

Un acord que exposa la necessitat de que els serveis públics s'adaptin a la nova realitat demogràfica, perquè hi pugui accedir tothom.

Un acord que reconeix les dificultats, però que accepta els reptes del que ha de ser la Catalunya del segle XXI.

Tenim en les nostres mans, la de tots, una oportunitat única. Aprofitem-la!