diumenge, 27 de desembre de 2009

Estats Units d'America : sense cobertura en sanitat publica


En una sessió extraordinària del Senat el dia abans de Nadal, feta a primera hora perquè tothom pogués ésser a casa en una data tan assenyalada, es va aprovar el projecte de reforma sanitària impulsat pel govern nordamericà, una de les fites més importants de Barack Obama.




Encara que pugui semblar impossible per a les ments europees, els Estats Units d'America no tenen un sistema de cobertura mèdica universal, fet que deixa fora dels serveis de salut bàsics uns 50 milions de persones que son massa pobres per tenir una assegurança privada.




El fet de confiar tot el pes en el sector privat no abarateix els costos en aquell país, sinò que en referència al PIB s'acaben gastant el doble que la majoria dels paisos desenvolupats econòmicament.




Aquest projecte, però, no universalitza l'assistèencia sanitaria per a tots els ciutadans mitjançant recursos públics, nomées regula com les asseguradores privades podran prestar els seus serveis. I els nordamericans ho consideren una fita "històrica"...




Això ens permet veure que el paíis més poderós del món té unes mancances enormes en el servei que dona als seus ciutadans i ciutadanes, son aquells moments en els quals ens podem sentir orgullosos de pertàanyer a la vella Europa.

dimarts, 15 de desembre de 2009

13-D : Un pas endavant cap a la independència


Aquest passat diumenge més de 160 pobles de Catalunya van poder votar sobre si volien la independència de Catalunya. Encara que la consulta no tenia validesa jurídica sí que és un pas important per continuar posant aquest tema en la centralitat de la política catalana.




Un dels aspectes més trascendents ha estat el ressó internacional de les consultes, això vol dir que Europa se'n pot donar compte que les fronteres no són inamovibles (fins i tot a l'oest del continent, perquè a l'est ja es va comprovar fa unes dècades) i la resta del món coneix l'opinió d'una part de la societat catalana.




L'altre aspecte important i positiu ha estat la normalitat com s'ha exercit un dret democràtic, sense tensions, sense problemes, amb llibertat. A més, el resultat aclaparador del "sí" (més del 90%) significa que l'opció independentista no és minoritària.




Ara bé, per continuar aquest primer pas endavant cap a la independència s'han de tenir en compte una sèrie de qüestions:




- Els independentistes no poden barallar-se l'endemà d'un esdeveniment tan important, com han fet per qüestions de personalismes.


- S'ha de reconèixer que l'independentisme encara no és majoritari en la societat catalana en conjunt i, per això, cal treballar en els àmbits més reticents per convèncer-los (amb arguments de sentiments, però també amb arguments objectius). Seria un error mirar-se el melic i pensar com alguns fan que "si jo sóc independentista, la meva família també i els meus amics també, ja podem declarar la independència".


- S'ha de treballar (a mig termini, no a curt termini) perquè les consultes siguin a nivell nacional i reflecteixin la posició del poble català. Per això caldrà que els partits polítics que representen als catalans i catalanes diguin (sense embuts) si volen la independència de Catalunya o no.




És una lluita que no serà fàcil, però l'objectiu es va apropant cada vegada més.