dilluns, 28 de setembre de 2009

Hoy no me puedo levantar : un repàs als 80 amb la banda sonora de Mecano


Aquest cap de setmana passat vaig anar a veure l'obra musical "Hoy no me puedo levantar" al Tívoli, un espectacle entretingut on a través d'una història més o menys creïble es repassen moltes de les millors cançons de Mecano, un dels meus grups preferits del pop espanyol.


Em van venir al cap les cançons d'aquell disc que vaig comprar-li de segona ma a un company de l'escola que tenia un rellotge a la portada, marcant les deu i deu passades. "Hoy no me puedo levantar" era imprescindible per després d'una ressaca, "Me colé en una fiesta" era l'esperança de trobar la festa ideal, "Perdido en mi habitación" l'escoltava en moments fluixos, quan no sabies què fer.


Més endavant van aparèixer altres cançons com "Me cuesta tanto olvidarte" ó "Cruz de navajas" que mantenien, dins un estil techno-pop, unes melodies afortunades i unes lletres precises dels germans Cano, acompanyades per la veu insubstituible de l'Ana Torroja.


Potser m'estic fent gran, però veient aquesta obra em va venir una ventada de nostàlgia d'una època on lluitava contra tot d'una forma radical. Ara intento lluitar per les coses importants amb més capacitat d'escoltar els que discrepen.




dimarts, 22 de setembre de 2009

Montserrat Abelló : una dama encisadora












L'altre dia vaig tenir la sort de compartir taula amb la Montserrat Abelló en un sopar organitzat per ERC, per retre homenatge a les persones víctimes de la repressió del franquisme.
Em va encisar la seva ment àgil, tot i (o potser per) els seus 91 anys. Em va parlar dels seus intercanvis amb poetesses d'altres països, del seu viatge a Nova York, del seu exili mar enllà.

També em va dir que desitjava la independència de Catalunya per tornar estimar el castellà, llengua que sempre li havia agradat però de la que va fugir quan va veure com era imposada a Catalunya durant el franquisme.

He recuperat alguns dels seus versos per honorar una persona que, tenint la Creu de Sant Jordi i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, traspuava senzillesa i energia per transmetre als més joves tota la seva saviesa.

Diuen així :

Caminem a l'atzar sota l'impuls d'una nova certesa, amb ulls àvids, oberts, per abastar-ne un escaig de llum, i esperem.
Estarem atents, esperant que encara ens pugui explicar moltes més coses...







dimecres, 9 de setembre de 2009

La llibertat dels falangistes


Quan el Departament d'Interior va intentar ajornar la manifestació falangista a Arenys de Munt, perquè no coincidís amb la jornada sobre la votació en referència a sí el poble català pot decidir lliurement tenir un estat propi, ja es veia a venir que no s'acceptaria.

Els poders de l'estat espanyol són massa profunds, per això ens hem de deslligar d'ells, i, per tant, han acceptat que uns feixistes declarats es manifestin i, en canvi, no han permès a l'ajuntament donar suport explícit a la consulta independentista.

Els han preguntat als falangistes si renuncien a la violència i condemnen els atemptats ferotges perpretats pel General Franco? Ah, no, això només es pot preguntar a l'esquerra abertzale.

De totes maneres, aquesta resolució té molt poc seny, és una provocació que només vol posar por al cos als ciutadans i ciutadanes que, lliurement, aniran a votar. Desitjo que no hi hagi incidents remarcables i que tot funcioni amb una relativa normalitat.

Pensem, però, que aquesta por que intenten imposar és la mateixa que ells tenen quan veuen que les adhesions al moviment independentista català van en augment i, a més, són imparables.

dijous, 3 de setembre de 2009

Referèndum : la paraula els fa por


Que un petit poble de Catalunya vulgui fer una consulta sobre un tema que interessa al país posa els pèls de punta a les forces vives de l'estat espanyol.

Poder exercir un dret democràtic els posa nerviosos perquè la pregunta parla sobre independència, un mot proscrit fa uns quants anys dins la societat catalana, però totalment acceptat en l'actualitat.

Els fa por que, ben aviat, existeixi una majoria social a favor de la independència i, quan això passi, tots els arguments i argúcies jurídiques no podran tombar la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes.

Crec que seria molt interessant que altres municipis copiessin l'iniciativa d'Arenys de Munt i preguntessin als ciutadans sobre la independència. Per molt que els prohibeixin (els referèndums) no podran contra la força de les persones.

Endavant!