divendres, 19 de juny de 2009

Pau Gasol : el triomf del talent


Fa pocs dies hem pogut veure com en Pau Gasol, el jugador català de Los Angeles Lakers, obtenia el triomf en la NBA, la millor lliga de clubs de bàsquet del món.

I ho feia, no d'una manera testimonial, sinó essent un escuder incansable del incombustible Kobe Bryant que, des del meu punt de vista, és el millor jugador del planeta actualment. Els seus numeros no enganyen, més de dos dígits de promig en punts i rebots el converteixen en un dels pocs europeus que ha guanyat l'anell essent una peça indispensable (crec que això només ho poden dir Toni Kukoc amb els Chicago Bulls de Jordan i Tony Parker amb els San Antonio Spurs de Tim Duncan).


Per tant, un reconeixement al jugador de Sant Boi, perquè ha fet una evolució digna d'esforç i superació, ajudat per un físic extraordinari.


dimecres, 10 de juny de 2009

La funció dels funcionaris a debat


Cada cert temps es posa a debat la raó de l'existència dels cossos de funcionaris en l'administració pública. És veritat que, en èpoques de crisi, la gent creu que en sobrem molts (faig servir primera persona del plural perquè sóc un dels milers que hi ha a Catalunya) i en èpoques de vaques grasses la gent ens tolera ... i prou.




Per començar l'anàlisi, és cert que tots els funcionaris han de passar unes oposicions per demostrar que es mereixen ocupar el lloc d treball en qüestió. Sobre les dificultats d'aquestes proves cal dir que per poder ser objectives, massa sovint, tenen més en compte la intel·ligència formal que l'emocional i, per tant, amb una bona "empollada" n'hi pot haver prou per superar la prova.


Un cop s'obté una plaça fixe, existeix el risc de relaxar-se i reduir l'eficiència. Si això es produeix és molt difícil per a l'administració generar accions "punitives" contra el relaxament.


La major part dels funcionaris no cauen en aquest relaxament i fan la seva feina amb una eficiència semblant durant la seva vida laboral, excepte quan es cansen de veure que tenen els mateixos drets que els "relaxats"...


D'altra banda, els sous dels funcionaris solen ser inferiors als que un professional de la mateixa categoria percep en l'empresa privada. En l'època de vaques grasses ningú ho veia com una injustícia...


I després de les reflexions ... quines solucions es proposen?


Sense ser un expert en el tema, caldria buscar algun mecanisme perquè el funcionari, un cop obtinguda la seva plaça (contracte fix) hagués de reciclar-se i al cap d'un temps (5 - 10 anys?) hagués de tornar a demostrar que no s'ha "relaxat".


Per motivar als que no es relaxen, caldria establir alguns criteris objectius per definir l'eficiència, tenint clar que són difícils, però no impossibles.


En definitiva, aquest és un debat obert, però les administracions no poden amagar més el cap sota l'ala, sinó, algun dia, els funcionaris podem ser considerats uns empestats en la societat (però amb plaça fixe ...)