dimecres, 26 de gener de 2011

Salt : petites dosis de culpabilitat


L'altra dia a la manifestació moltes cares conegudes de saltencs que, com jo, ja no viuen a Salt. Diverses raons ens han portat a molts saltencs i saltenques de la meva generació a fer el nostre niu en pobles o ciutats de l'àrea urbana.

I per això l'altre dia em vaig sentir un xic culpable de tot plegat... Si tota la classe mitjana de Salt s'hagués quedat al poble, potser hi hauria més equilibris entre la població, les escoles serien més diverses sense estar "ghettitzades", els barris destil·larien menys pobresa i el foc latent que hi ha només serien brases.

Em va semblar veure gent que, d'una manera o altra, han triomfat professionalment, però que ja no viuen a Salt. Els Terribas, Sunyer, Batlle, Vàzquez, Puntí, Pons, Boix ... han excel·lit exportant el seu coneixement cap a altres poblacions. Un dia em vaig entretenir a comptar els amics, coneguts i saludats de la meva generació (posem-hi que nascuts entre el 1962 i el 1973), molts dels quals tenim fills en edat escolar i, de més d'un centenar, només una desena curta viuen a Salt. Per això he començat posant-me a mi com a mal exemple ...

Però no n'hi ha prou fent "mea culpa", cal que la societat, en general, reaccioni davant una situació tan difícil i, un cop assenyalada una de les principals mancances (la manca de classe mitjana, que és la que cohesiona socialment), apunto alguna solució que, encara més culpable, durant 8 anys de 1r. Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament no vaig saber portar a terme.

1) Implicació de l'àrea urbana de Girona (Girona, Vilablareix, Bescanó, ...) en solucionar els reptes del seu municipi veí.

2) Posar les bases per aconseguir equipaments educatius que no siguin "ghettos", amb la utilització, si cal, d'autocars que equilibrin les persones amb necessitats educatives especials (fixeu-vos bé que no poso immigrants!) en altres escoles de municipis propers.

3) Fer una actuació urbanística valenta i consensuada al sector centre. Crec que els que vam aprovar el POUM a principis d'aquest segle (jo n'era el ponent, no me'n sento orgullós, vam ser covards tots plegats) havíem d'haver estat més agoserats amb l'esponjament. Això té costos (polítics també) però és estratègic per al poble.

4) Incorporar les persones immigrades a les entitats de "tota la vida" mitjançant actitud proactives. No és suficient dir "no es volen integrar", de vegades cal fer pedagogia i no acomodar-se a que s'apuntin a les activitats més nostrades la gent de sempre.

5) Deixar clar al Govern del país que Salt necessita solucions especials perquè és especial que un dels municipis més pobres (en renda per càpita) de Catalunya estigui ubicat en una de les comarques (el Gironès) més riques de la nació.

Enorgullit per la manifestació, però amb un punt de tristesa ...

dijous, 20 de gener de 2011

Màrius Torres : poesia feridora


Durant les vacances de Nadal vaig acabar de llegir les Poesies de Màrius Torres, publicades a Pagès editors, amb l'excusa dels 100 anys del naixement del poeta lleidetà.




Ha estat una lectura a voltes feridora perquè part de la seva obra la va escriure al sanatori de Puig d'Olena on va acabar morint víctima d'una llarga malaltia, veient com esclatava la guerra civil i com l'avenç dels feixistes sacsejava tota Europa.


A part de les conegudes Cançons a Mahalta, musicades per Lluís Llach ("Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels ..."), deixeu-me afegir-hi, en les mateixes cançons :


"Com dos infants que van per un bosc de rondalla,

agafades les mans i els cors,

seguim el caminet que entre jardins davalla

cap al país dels teus records"


Per cert, Mahalta, el gran amor de Torres, era una gironina de nom Mercè Figueras.


Però si n'hagués de destacar una, desestimada en el seu moment per Torres, i ara recuperada, seria "La rosa, el xiprer i l'oreneta", on l'oreneta després d'escoltar la rosa (vida) i el xiprer (mort) parla dient :


"i que morir no és res per a qui ha sabut viure

de cara a un cel amic, amb el cor lliure."


"i que per l'ample món només prospera i creix

qui s'oblida una mica d'ell mateix"


Una lectura molt recomanable!