Doubt : dubtes i certeses

He anat a veure la pel·licula Doubt (el dubte), una de les que té unes quantes nominacions per als Oscar d'enguany.

A més de tenir un guió força treballat (adaptació d'una obra teatral), les interpretacions dels actors i actrius esdevenen uns dels punts forts de la pel·lícula. El duel interpretatiu entre Meryl Streep i Philip Seymour Hoffman esdevé sublim unes quantes vegades, ben acompanyats per una Amy Adams que expressa una innocència justa.

Crec que és d'aquelles pel·lícules que et fa pensar, en les quals te n'adones que la veritat no és sempre tan clara com ens agradaria. Un final prou ajustat fa que acabi amb un bon regust.

Aneu-la a veure!

Israel i Palestina : la quadratura del cercle

Hi ha una sèrie de conflictes que sembla que no puguin acabar mai. Un dels que més m'impressiona és el d'Israel i Palestina, de molt difícil solució.

Israel utilitza sempre una força desmesurada, no oblidem que és una potencia a nivell militar i, de vegades, s'aprofita d'un cert victimisme, recordant que fa poc més de mig segle hi va haver la persecució nazi als jueus.

Palestina, d'altra banda, utilitza escuts humans civils per a l'estratègia maximalista de les seves hordes més radicals.

Estic convençut que sense diàleg no es podrà arribar mai a la solució final, però també és cert que, sense voler posicionar-me (per desconeixement de moltes variables), trobo que l'atac d'Israel sobre Gaza ha estat desproporcionat i tremendament sagnant.

Recuperem la paraula, si us plau!

RESUM 2008

Després d'haver passat l'any 2008, val la pena fer un resum de les 20 entrades fetes des del 3 de març, data en la qual es va iniciar.



Són poques entrades, encara, però espero que el 2009 s'incrementin, i es generi, també, més intercomunicació.



En tot cas, en la política d'àmbit més local, començàvem parlant dels 25 anys de la independència de Salt, una oportunitat per a un poble amb molta història. També hem parlat de l'absolució dels joves que van cremar fotos del rei, com a solidaritat amb altres que, pel mateix fet, havien estat condemnats; en tot cas, una bona notícia que demostra que hi ha qüestions que no s'haurien de jutjar.

Pel que fa a la política nacional, hem estat a l'expectativa sobre si Convergència Democràtica de Catalunya feia una aposta pel sobiranisme, una expectativa encara llunyana. D'altra banda, Esquerra Republicana de Catalunya va concloure el seu congrés amb el lideratge de Joan Puigcercós, encara que no ha tancat les ferides internes. També hem comentat l'oblit de Josep Irla, el president a l'exili, per part d'una majoria de catalans. Tot i així, sembla que el nombre d'independentistes augmenta a Catalunya, per tant, podem ser més optimistes de cara a l'alliberament nacional. També hi ha hagut una gran discussió sobre si calia subvencionar les escoles concertades que segreguen els alumnes per raó de sexe, sense arribar a cap conclusió clara. Així mateix, hem comentat el desplegament dels Mossos d'Esquadra, amb les seves virtuts i defectes. Finalment, una bona notícia, la signatura del Pacte Nacional per a la Immigració.

En la política internacional, hem començat comentant la victòria del PSOE en les eleccions espanyoles, aprofitant la por al PP en alguns territoris. També s'ha destacat els 40 anys del maig del 68, mig història, mig mite. Finalment, la històrica victòria d'Obama a les presidencials dels Estats Units, potser és l'inici d'una nova era.

En el teatre, una nova obra de l'Agrupació ESTIL que va intentar distreure la gent, i la bona notícia del Premi Nacional de Cultura per a un gran lluitador com Salvador Sunyer.

En la música, Gilberto Gil ens va fer ballar al bell mig del barri vell de Girona, i Raimon ens va fer emocionar a l'Auditori.

En l'esport, una Penya que ens ha fet emocionar, i una final olímpica de bàsquet que va fer vibrar mig món.

En fi, s'ha acabat un any i en comença un altre. Bona sort a tothom!

Pacte Nacional d'Immigració : una visió de futur

El passat dia 19 de desembre es va signar el Pacte Nacional d'Immigració, per part de la majoria de forces polítiques i de la societat civil.

Un pas endavant, en el qual he tingut el goig i l'honor de participar-hi en la fase consultiva, com a membre d'un grup de treball, que ens ha de permetre veure un futur on formem un país de ciutadans i ciutadanes, amb independència dels nostres llinatges.

Un acord que defensa la llengua catalana com la llengua comuna, amb independència de la que cadascú faci servir a casa seva.

Un acord que exposa la necessitat de que els serveis públics s'adaptin a la nova realitat demogràfica, perquè hi pugui accedir tothom.

Un acord que reconeix les dificultats, però que accepta els reptes del que ha de ser la Catalunya del segle XXI.

Tenim en les nostres mans, la de tots, una oportunitat única. Aprofitem-la!

I have a dream, it seems so real

Yes, we can, deia l'eslogan i, és cert, han pogut!!!

Els ciutadans i ciutadanes dels Estats Units d'Amèrica, la primera potència mundial del segle XX, han escollit un home negre, Barack Obama, com a president del país.

Aquesta fita, que alguns creien que no veurien mai, un negre a la Casa Blanca, és fruit de la voluntat dels americans, però també d'una lluita sense quarter de molts homes i dones, des de fa dècades, en la defensa dels drets civils.

Des de Martin Luther King, que ho va pagar amb la vida, fins als esportistes que van aixecar el puny en alt en els jocs olímpics de Mèxic 68, passant per milers de persones anònimes, la lluita ha continuat en un país on fa poques dècades, en part del seu territori, els blancs i els negres no podien seure en un restaurant per menjar plegats.

M'ha vingut al cap una ficció d'aquell problema, la mirada de ràbia de Gene Hackman a la pel·lícula "Mississippi Burning", quan veia com no hi havia manera de canviar l'status quo.

Ara m'emociono, amb una mirada diferent, i em convenço que els somnis (també el de Martin Luther King) es poden aconseguir, avui ho tinc clar : yes, we can!

Desplegament dels Mossos d'Esquadra : punt final?

Fa pocs dies s'ha celebrat el total desplegament dels Mossos d'Esquadra per tot el territori de Catalunya. És, sense cap mena de dubte, una bona notícia, la constatació de tenir desplegada una policia nacional, democràtica i moderna, allunyada d'alguns estereotips carrinclons de les policies espanyoles.

Cal atribuir el mèrit als diferents governs que han lluitat per aconseguir-ho, però és cert que va ser una de les apostes estratègiques dels governs de Jordi Pujol, i amb el temps serà una de les seves millors herències.

Però també genera una sèrie de dubtes, com per exemple, la menor exigència de selecció per la gran quantitat necessitada en els últims anys, la disminució de la utilització de la llengua catalana entre els seus agents, alguns abusos d'autoritat, ... que ens fa pensar que no hem d'estar cofois creient que hem arribat a un punt final, sinò que és un punt i seguit que ens ha de permetre enfortir-nos com a nació.

Posaré una anècdota, en un dels aspectes mencionats, que vaig viure l'altre dia, i que em va fer reflexionar. Dos mossos havien parat una furgoneta d'un immigrant a Salt. Jo feia cua amb el cotxe, amb la finestra baixada, i vaig sentir part de la conversa. Els policies es dirigien a l'immigrant en castellà!! No havíem dit que era important que en l'acollida i la integració els serveis públics utilitzessin el català com a llengua de referència? Si un servei públic que expressa autoritat no ho demostra, com poden entendre els immigrants que és la llengua pròpia del país?

El que deia abans, encara queda camí per córrer. Vetllem cada dia per tenir una policia nacional, els Mossos, més compromesa amb el país.

ABSOLTS!! (de causa injusta)

Avui han estat absolts per l'Audiència Nacional espanyola els 16 joves que van cremar fotos del rei, en solidaritat amb uns altres que ja van ser jutjats.

És ridícul que en un estat democràtic s'hagi de jutjar algú per aquests fets. El rei, que regna però no governa, té un"status" especial que en una república de ben segur no tindria el seu president.

És cert que jo no protestaria de la manera que ho van fer ells, però la llibertat d'expressió ha de permetre un marge més gran del que el fiscal volia fer-nos creure.

En tot cas, com que aquesta vegada, entre els imputats, hi tenia coneguts com en Lluc, en Musta o en Pere, l'alegria és doble. A veure si l'estat espanyol deixa de tenir actituds patètiques que, això si, augmenten el sentiment independentista entre el poble català.

També un record especial per l'advocat que els ha defensat, en Benet Salellas, ajudat des d'algun lloc secret pel seu pare, el recentment traspassat Tià Salellas, que ha demostrat fermesa a l'hora de protegir els drets d'uns ciutadans lliures.

Comentari a part mereix l'actuació del jutge, amb la mofa als encausats per utilitzar la llengua catalana, dret que tenen, és clar. Es pot veure, per tant, que aquesta justícia no porta la bena als ulls, tot i que avui s'ha hagut de rendir a l'evidència.