Agrupació ESTIL : teatre per a les nits d'estiu

El proper dijous 24 de juliol, en plena Festa Major, el grup de teatre saltenc Agrupació ESTIL, estrenarà l'obra Volpone de Ben Jonson, al Teatre de Salt.

Me n'orgulleixo de formar-ne part d'una forma molt modesta des de fa uns quants anys, per matar el cuc de la interpretació que porto a dins, des de que feia Els Pastorets amb la Parròquia de Sant Jaume, a primers dels 80 del segle passat.

Molta merda per a l'Agrupació i que la gent s'ho passi molt bé!!

Gilberto Gil, eclèctic

Dins el programa de Músiques Religioses i del Món, va actuar el dia 8 de juliol, en l'incomparable marc de les escales de la catedral, el músic brasiler Gilberto Gil, que també és ministre de cultura del seu país. Va oferir un concert eclèctic, on s'hi va barrejar jazz, reggae i rock, a més de ritmes propis del país sudamericà. Va portar una banda prou bona i el concert em va agradar, sense entusiasmar-me. Hi vaig veure en Jordi Martinoy que al cap d'uns dies em va comentar que no li havia agradat massa, i ens vam fer ressó de la crítica cruixent del periodista de El Punt, Xevi Planas, sobre el poc coneixement de l'autor sobre on estava tocant.

Després del concert, ens vam parar a prendre una cerveseta a la Rambla, observant que hi havia escombraries pendents de recollir ... En general, però, una bona vetllada que dóna una mica d'aire a les nits d'estiu tan caloroses.

Esquerra : Aturem la rauxa, posem-hi seny

Avui es celebra el congrés d'Esquerra Republicana de Catalunya, després d'haver escollit, la setmana passada, en Joan Puigcercós com a president i en Joan Ridao com a secretari general, en un exemple de democràcia participativa que pocs partits polítics del país poden demostrar. Va haver-hi debat, lluita per les posicions, rauxa en alguns moments en els quals va pujar el to, però ara és el moment de posar-hi seny.

Del congrés n'ha de sortir una executiva de la confiança dels dirigents que van guanyar, però que tingui en compte els actius (la gent més ben preparada) dels que no ho van fer, sense quotes percentuals. Un cop aprovada l'executiva i la ponència política, que ha de definir l'estratègia del partit en els propers anys, tots els militants ens hem de posar al costat d'aquella i caminar junts cap al rumb que ens uneix : un país socialment més just i nacionalment més lliure.

Estic convençut que ho aconseguirem!

Torna un clàssic : Celtics-Lakers

Ha començat, després de més de vint anys, una altra final d'un dels clàssics del bàsquet : els Celtics de Boston contra els Lakers de Los Angeles, per obtenir el ceptre de la millor lliga del món, la NBA.

Quan des de Catalunya ens arribava informació dispersa sobre aquell bàsquet d'una altra galàxia, sovint mitjançant la mítica revista Nuevo Basket, mai haguéssim pensat que un compatriota nostre, Pau Gasol, estaria jugant en el cinquet inicial d'un dels dos equips.

Eren altres temps, però recordo els equips de memòria : D.Johnson, Ainge, Bird, McHale i Parish, vestien la camiseta verda de l'orgullós trèbol irlandès, mentre E.Johnson (Magic), Scott, Worthy, Green i Abdul-Jabbar, portaven la groga del glamour i del showtime.

Serà difícil recuperar aquella màgia, però esperem veure un gran espectacle.

Facultat de Medicina a la UdG

Llegeixo amb satisfacció que la Marta Aymerich ha estat escollida per ser la directora executiva de la nova Facultat de Medicina de la UdG. La gent bona de les comarques gironines (la Marta és de Sarrià) ha de poder tornar a casa per encapçalar projectes estratègics.

És una persona amb un currículum acadèmic brillant que, a més, té experiència en l'alta direcció dins l'Administració Pública, concretament dirigint el CIRIT en l'anterior legislatura del govern català.

Hi puc afegir, a més, que és una persona encantadora, amb la qual vaig coincidir en l'adolescència, i amb la qual, com amb moltes amistats d'aquella època, sempre que coincidim ens queda pendent un cafè.

Amb la feina que se li gira, suposo que aquest cafè serà molt més difícil ...

Molta sort

Maig del 68

Aquests últims dies he llegit en els diaris, he escoltat en les ràdios i he vist en les televisions una mena de revisionisme del maig del 68, en motiu del 40è aniversari del moviment estudiantil que va començar a França.

Realment va ser un moviment tan important? Va influir molt per convertir la societat occidental tal com és ara? O potser és un mite que, com tots els mites, s'ha anat exagerant amb els temps?

No tinc les respostes, però en tot cas, ara que estem d'aniversari potser val la pena donar-hi un parell de voltes.

La refundació de Convergència

Llegeixo en un article al diari Avui que un conseller nacional de CDC opina que Convergència Democràtica de Catalunya ha de convertir-se en un partit independentista.

Tot i que considero que és força difícil que això succeeixi a curt termini, és cert que, a mig termini, és l'única opció per aquests que reclamen una aliança entre partits on l'aspecte nacional és molt important.

En un imaginari camí cap a la independència, un partit (ERC) va fer un pas en la dècada dels 90 del segle passat, perquè les opcions independentistes des del centre fins l'esquerra passessin de ser minoritàries a ser normals entre la gent progressista (més d'un 30% d'aquesta franja).

Ara cal que la gent que ideològicament va del centre cap a la dreta, es declari independentista sense complexos, per veure quin és el suport que tenen i, llavors, tots els independentistes es podran unir per eixamplar l'objectiu final.

Mentre no arribi aquest moment, que ningú demani a ERC que pacti sempre amb algú que no sabem quin és el seu horitzó nacional; després del fracàs de l'autonomisme de Pujol i del federalisme de Maragall, només hi ha un camí : la independència.