dilluns, 29 d’abril de 2013

La cortina de saca: aventures en èpoques convulses

El mateix dia que va presentar la novel·la a la Llibreria 22 de Girona, vaig comprar "La cortina de saca" del banyolí (ara ja mig ganxó) Miquel Aguirre. Després de fer una petita cua, darrera personatges tan importants del Pla de l'Estany com l'il·lustre cineasta Albert Serra o el director general de la fundació del Barça Pitu Cortada, em va signar una dedicatòria amable i encoratjadora. Un cop llegit el text, em fa il·lusió escriure quatre coses sobre la novel·la.

En primer lloc, m'agrada el vocabulari. Certament algunes de les paraules que utiltzen els seus personatges, ubicats 80 anys enrere aproximadament, ara estan en desús o les hem normalitzat tant que ja ni les coneixem. Esgargamellat, truc (de cop, no de màgia), esberlar-se, ... són algunes de les que he près nota. La suma de les paraules amb alguna expressió clarament comarcal fan que tingui un vocabulari molt ric.

En segon lloc, m'agrada el sentit d'aventura que va teixint la novel·la. D'entrada, el protagonista, el periodista barceloní Huerta és un tipus poc aventurer, poc donat a arriscar, però com sol passar en les novel·les d'aventures els esdeveniments passen per davant seu i no té cap altre remei que seguir-los, si vol sobreviure. Encara que hi aparegui un cadàver, i això l'autor ho ha dit més d'una vegada, l'aventura passa per davant del "thriller".

I finalment, en èpoques convulses, on tothom ha de triar al costat de qui està (si en una banda o en una altra), també s'obre la porta a triar el camí del mig que, encara que a algú li pot semblar una opció covarda, de vegades és el més òptim per no deixar més cadàvers pel camí o, d'altra banda, també pot generar moltes frustracions.

Us recomano que el llegiu i no vull acabar sense citar-ne un bocí ben petit, on no estalvia detalls per explicar com era una taverna: "En un racó s'estintolaven unes quantes bótes que escopien una forta olor de vinassa; alguna encara gotejava sobre el terra, que s'anava omplint de ròdols d'un morat que tirava a negre".