Vaig estar a punt d'anar a veure Josep/Adrià Puntí a l'Acústica de Figueres, però al final no vaig poder fer-ho. Em va saber greu perquè en tenia moltes ganes.
Al cap d'un parell de dies llegeixo les crítiques dels mitjans de comunicació on es parla de decepció, vergonya, ... per l'actuació del músic saltenc.
Es veu que no va acabar cap cançó, que tan sovint era dalt de l'escenari com fent broma amb el públic, i que la gent al final en va quedar tipa i, fins i tot, alguns van demanar que els tornessin els diners.
És una llàstima perquè sóc dels que penso que en Puntí és un dels genis musicals d'aquest país (fa anys en Jordi Tardà va dir que era un dels millors), això sí, com la majoria dels genis amb unes rareses que, en el seu cas, l'han portat a conviure sempre al voltant de l'abisme com a ésser humà.
Em quedava l'esperança que un dia tornés el que va liderar Umpah-Pah amb cançons inoblidables com "Bevent Passat" o el que va sorprendre en la seva etapa individual amb cançons impressionants com "Coral·lí". Crec ara que ens haurem de resignar amb el seu crepuscle, esperant que no s'hi faci més mal.
