El carrer estret, detallista i ric

La setmana passada vaig acabar de rellegir "El carrer estret" de Josep Pla, ple del seu estil detallista i ric en paraules que, poc a poc, desapareixeran de l'ús habitual al nostre país si no en tenim cura. La història d'un veterinari urbanita (de les urbs de la meitat del segle passat), que se'n va a exercir la seva professió en un poble petit i carrincló, ens permet observar la vida de la gent des d'un forat. La visió dels pagesos, "observadors, desconfiats, malpensats i escèptics" però que "toleren més un ignorant prudent que un savi equivocat", els abismes generacionals (això no canvia) i la passió per les coses petites són algunes de les qüestions tractades al voltant d'un espai concret, el carrer Estret de Torrelles. I per parlar del que hi passa, la visió xafardera de la Francisqueta, la minyona, molt menys reflexiva i assenyada que el veterinari, però que darrera la seva ignorància aporta una radiografia de qui és cadascú al poble i que acaba influint en el protagonista. Les tertúlies dels cafès d'abans, on es parla de tot sense saber de res, els personatges tristos que no saben gaudir de l'existència i la conducta moralment discutible de la Montserrateta analitzada des de posicions absurdes. Tot això i més hi cap en el carrer estret, explicat amb precisió per la ploma de Pla, irònic i "torracollons".