dilluns, 28 de setembre de 2009

Hoy no me puedo levantar : un repàs als 80 amb la banda sonora de Mecano


Aquest cap de setmana passat vaig anar a veure l'obra musical "Hoy no me puedo levantar" al Tívoli, un espectacle entretingut on a través d'una història més o menys creïble es repassen moltes de les millors cançons de Mecano, un dels meus grups preferits del pop espanyol.


Em van venir al cap les cançons d'aquell disc que vaig comprar-li de segona ma a un company de l'escola que tenia un rellotge a la portada, marcant les deu i deu passades. "Hoy no me puedo levantar" era imprescindible per després d'una ressaca, "Me colé en una fiesta" era l'esperança de trobar la festa ideal, "Perdido en mi habitación" l'escoltava en moments fluixos, quan no sabies què fer.


Més endavant van aparèixer altres cançons com "Me cuesta tanto olvidarte" ó "Cruz de navajas" que mantenien, dins un estil techno-pop, unes melodies afortunades i unes lletres precises dels germans Cano, acompanyades per la veu insubstituible de l'Ana Torroja.


Potser m'estic fent gran, però veient aquesta obra em va venir una ventada de nostàlgia d'una època on lluitava contra tot d'una forma radical. Ara intento lluitar per les coses importants amb més capacitat d'escoltar els que discrepen.