dimecres, 10 de juny de 2009

La funció dels funcionaris a debat


Cada cert temps es posa a debat la raó de l'existència dels cossos de funcionaris en l'administració pública. És veritat que, en èpoques de crisi, la gent creu que en sobrem molts (faig servir primera persona del plural perquè sóc un dels milers que hi ha a Catalunya) i en èpoques de vaques grasses la gent ens tolera ... i prou.




Per començar l'anàlisi, és cert que tots els funcionaris han de passar unes oposicions per demostrar que es mereixen ocupar el lloc d treball en qüestió. Sobre les dificultats d'aquestes proves cal dir que per poder ser objectives, massa sovint, tenen més en compte la intel·ligència formal que l'emocional i, per tant, amb una bona "empollada" n'hi pot haver prou per superar la prova.


Un cop s'obté una plaça fixe, existeix el risc de relaxar-se i reduir l'eficiència. Si això es produeix és molt difícil per a l'administració generar accions "punitives" contra el relaxament.


La major part dels funcionaris no cauen en aquest relaxament i fan la seva feina amb una eficiència semblant durant la seva vida laboral, excepte quan es cansen de veure que tenen els mateixos drets que els "relaxats"...


D'altra banda, els sous dels funcionaris solen ser inferiors als que un professional de la mateixa categoria percep en l'empresa privada. En l'època de vaques grasses ningú ho veia com una injustícia...


I després de les reflexions ... quines solucions es proposen?


Sense ser un expert en el tema, caldria buscar algun mecanisme perquè el funcionari, un cop obtinguda la seva plaça (contracte fix) hagués de reciclar-se i al cap d'un temps (5 - 10 anys?) hagués de tornar a demostrar que no s'ha "relaxat".


Per motivar als que no es relaxen, caldria establir alguns criteris objectius per definir l'eficiència, tenint clar que són difícils, però no impossibles.


En definitiva, aquest és un debat obert, però les administracions no poden amagar més el cap sota l'ala, sinó, algun dia, els funcionaris podem ser considerats uns empestats en la societat (però amb plaça fixe ...)

2 comentaris:

montse ha dit...

Hola Josep!
El teu post em va perfecte per poder desfogar-me.
He tractat amb funcionaris durant molts anys i, realment, sí que és veritat que a alguns se'ls veu relaxats (o potser més ben dit: desmotivats). Després d'anys i anys darrera el mateix taulell, amb la companyia del potos mig sec penjant de l'arxivador, fent les mateixes feines ... potser és normal acabar-ne tip i aburrit.
Però el què volia explicar-te no està motivat per aquest aburriment, sinó per una falta de preparació total.
Fa uns dies vaig haver d'anar a fer una denúncia als Mossos. Ja va sorprendre'm que el Mosso que em va atendre ho fes en castellà, però no m'importava (bé que ens enteniem: ell en castellà i jo en català).
El que m'indigna i m'enfada molt és que aquest professional d'un cos de policia català va redactar una denúncia nefasta. No només per la quantitat d'errades ortogràfiques, sinó en la dificultat que tenia per plasmar en el paper els fets que jo li explicava.
I aquesta feina, crec jo, no és que la faci malament per falta de reciclatge perquè, teòricament, com més la fas millor i més ràpid t'ha de sortir, no?
Aquest funcionari, crec jo, no té el nivell de català exigible a un funcionari català. Com és, doncs, que està fent aquesta feina? Fa dies que m'ho pregunto, i no en trobo la resposta.
Salut!!

josep viñas ha dit...

Montse,

En primer lloc gràcies per la teva reflexió, encara que sigui per desfogar-te.

D'altra banda és cert que, últimament, sembla que la selecció per al cos de mossos d'esquadra no és tan exigent com en les primeres promocions (potser perquè se'n necessiten molts, ja ho vaig comentar en un post l'any passat), tant en competències acadèmiques com en competències lingüístiques.

Caldrà continuar lluitant! Salut!