L'impost de successions. Eliminació o reducció?

Com podeu veure en el títol, d'entrada ja elimino l'opció que l'impost de successions a Catalunya es quedi tal com està ara. És un abús no només per la doble imposició, que també existeix en altres impostos, sinò perquè crea enormes problemes de tresoreria als ciutadans afectats (gent que ha d'endeutar-se per rebre un bé dels seus pares).

L'eliminació seria exagerada perquè el nostre sistema fiscal no és tan bo com per anar eliminant impostos. i perquè hi ha una classe alta (entre el 10 i el 20% dels que han de pagar l'impost) que tenen altres recursos com per no haver de patir cap problema de tresoreria, i moltes eines fiscals per amortir el seu efecte.

La reducció a aquells casos on la quantitat rebuda sigui molt alta (caldria definir el límit), permetria a la classe mitjana, majoritària en la nostra societat, no haver-lo de patir, perquè precisament aquests ciutadans i ciutadanes (assalariats amb nòmina, petits empresaris) són una de les franges que més contribueixen en la redistribució de la renda.

Si, com sembla, es pacta políticament, serà una gran notícia per a la nació catalana, finalment trobarem una solució assenyada.

L'efecte Reagrupament

Fa unes quantes setmanes es va celebrar a Barcelona la seva primera assemblea, com a nou partit independentista. Fins aquí tot és plè de normalitat democràtica, però quin efecte pot tenir aquest nou actor en la política catalana?


Alguns opinen que serà una còpia del PI (Partit per la Independència) d'Àngel Colom i Pilar Rahola, que va tenir una nul·la influència en els diferents àmbits representatius de la societat catalana. Resultat 2010 : 0 diputats


Altres pensen que serà un partit "tsunami", que aflorarà tot el vot independentista que en aquests moments està repartit entre altres grups polítics i, sobretot, en el sac de l'abstenció. Resultat 2010 : 10 diputats

Des del meu punt de vista no serà ni una cosa ni una altra, crec que obtindrà representació parlamentària, però poc més del 3 diputats que té un partit marginal com ara Ciutadans. El que si penso és que, a part del vot decensisat independentista que ara és a l'abstenció, pot captar vot tant de CiU com d'ERC.

Potser ara veurem quant hi ha de cert sobre el caràcter independentista d'alguns votants de CiU ...

Hoy no me puedo levantar : un repàs als 80 amb la banda sonora de Mecano

Aquest cap de setmana passat vaig anar a veure l'obra musical "Hoy no me puedo levantar" al Tívoli, un espectacle entretingut on a través d'una història més o menys creïble es repassen moltes de les millors cançons de Mecano, un dels meus grups preferits del pop espanyol.

Em van venir al cap les cançons d'aquell disc que vaig comprar-li de segona ma a un company de l'escola que tenia un rellotge a la portada, marcant les deu i deu passades. "Hoy no me puedo levantar" era imprescindible per després d'una ressaca, "Me colé en una fiesta" era l'esperança de trobar la festa ideal, "Perdido en mi habitación" l'escoltava en moments fluixos, quan no sabies què fer.

Més endavant van aparèixer altres cançons com "Me cuesta tanto olvidarte" ó "Cruz de navajas" que mantenien, dins un estil techno-pop, unes melodies afortunades i unes lletres precises dels germans Cano, acompanyades per la veu insubstituible de l'Ana Torroja.

Potser m'estic fent gran, però veient aquesta obra em va venir una ventada de nostàlgia d'una època on lluitava contra tot d'una forma radical. Ara intento lluitar per les coses importants amb més capacitat d'escoltar els que discrepen.

Montserrat Abelló : una dama encisadora

L'altre dia vaig tenir la sort de compartir taula amb la Montserrat Abelló en un sopar organitzat per ERC, per retre homenatge a les persones víctimes de la repressió del franquisme.

Em va encisar la seva ment àgil, tot i (o potser per) els seus 91 anys. Em va parlar dels seus intercanvis amb poetesses d'altres països, del seu viatge a Nova York, del seu exili mar enllà.

També em va dir que desitjava la independència de Catalunya per tornar estimar el castellà, llengua que sempre li havia agradat però de la que va fugir quan va veure com era imposada a Catalunya durant el franquisme.

He recuperat alguns dels seus versos per honorar una persona que, tenint la Creu de Sant Jordi i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, traspuava senzillesa i energia per transmetre als més joves tota la seva saviesa.

Diuen així :

Caminem a l'atzar sota l'impuls d'una nova certesa, amb ulls àvids, oberts, per abastar-ne un escaig de llum, i esperem.

Estarem atents, esperant que encara ens pugui explicar moltes més coses...

La llibertat dels falangistes

Quan el Departament d'Interior va intentar ajornar la manifestació falangista a Arenys de Munt, perquè no coincidís amb la jornada sobre la votació en referència a sí el poble català pot decidir lliurement tenir un estat propi, ja es veia a venir que no s'acceptaria.

Els poders de l'estat espanyol són massa profunds, per això ens hem de deslligar d'ells, i, per tant, han acceptat que uns feixistes declarats es manifestin i, en canvi, no han permès a l'ajuntament donar suport explícit a la consulta independentista.

Els han preguntat als falangistes si renuncien a la violència i condemnen els atemptats ferotges perpretats pel General Franco? Ah, no, això només es pot preguntar a l'esquerra abertzale.

De totes maneres, aquesta resolució té molt poc seny, és una provocació que només vol posar por al cos als ciutadans i ciutadanes que, lliurement, aniran a votar. Desitjo que no hi hagi incidents remarcables i que tot funcioni amb una relativa normalitat.

Pensem, però, que aquesta por que intenten imposar és la mateixa que ells tenen quan veuen que les adhesions al moviment independentista català van en augment i, a més, són imparables.

Referèndum : la paraula els fa por

Que un petit poble de Catalunya vulgui fer una consulta sobre un tema que interessa al país posa els pèls de punta a les forces vives de l'estat espanyol.

Poder exercir un dret democràtic els posa nerviosos perquè la pregunta parla sobre independència, un mot proscrit fa uns quants anys dins la societat catalana, però totalment acceptat en l'actualitat.

Els fa por que, ben aviat, existeixi una majoria social a favor de la independència i, quan això passi, tots els arguments i argúcies jurídiques no podran tombar la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes.

Crec que seria molt interessant que altres municipis copiessin l'iniciativa d'Arenys de Munt i preguntessin als ciutadans sobre la independència. Per molt que els prohibeixin (els referèndums) no podran contra la força de les persones.

Endavant!

Adrià/Josep : El crepuscle d'un geni

Vaig estar a punt d'anar a veure Josep/Adrià Puntí a l'Acústica de Figueres, però al final no vaig poder fer-ho. Em va saber greu perquè en tenia moltes ganes.

Al cap d'un parell de dies llegeixo les crítiques dels mitjans de comunicació on es parla de decepció, vergonya, ... per l'actuació del músic saltenc.

Es veu que no va acabar cap cançó, que tan sovint era dalt de l'escenari com fent broma amb el públic, i que la gent al final en va quedar tipa i, fins i tot, alguns van demanar que els tornessin els diners.

És una llàstima perquè sóc dels que penso que en Puntí és un dels genis musicals d'aquest país (fa anys en Jordi Tardà va dir que era un dels millors), això sí, com la majoria dels genis amb unes rareses que, en el seu cas, l'han portat a conviure sempre al voltant de l'abisme com a ésser humà.

Em quedava l'esperança que un dia tornés el que va liderar Umpah-Pah amb cançons inoblidables com "Bevent Passat" o el que va sorprendre en la seva etapa individual amb cançons impressionants com "Coral·lí". Crec ara que ens haurem de resignar amb el seu crepuscle, esperant que no s'hi faci més mal.