Vint-i-cinc anys i un dia : un bon llibre d'aventures

Com em va posar l'autor en la seva amable dedicatòria, "Vint-i-cinc anys i un dia" és un llibre de Carles (Carlus) Monguilod ple d'aventures judicials que em vaig empassar en un tres i no res les passades vacances de Nadal

Hi apareixen persones entranyables que jo he conegut i que ara ja no hi són, com el seu pare o en Tià Salellas, així com un munt d'anècdotes ben explicades i amb bon sentit narratiu.

Reflexions filosòfiques com la de si el delinqüent neix o es fa, el porten cap a anàlisis sociològiques amb un fi sentit de la ironia, d'aquelles que et fan pensar.

També són molt divertits els noms falsos que posa a gent a qui tothom pot relacionar amb algú real com una família molt coneguda en un barri de Girona, als quals utilitza dues vegades en el llibre, una (la que li interessa) amb un nom fals i l'altra (amb menys trascendència) amb el nom real i, murri, explica la semblança entre ambdues.

Una altra curiositat és que coincidim en algun dels seus llibres interessants, com per exemple, "Bellíssimes Persones" de l'Andreu Martín, tot i que veig que ell en va llegir la versió castellana.

Realment no és un llibre d'anècdotes, sinó una narració ben lligada on les anècdotes només serveixen per agafar el fil i desenvolupar cadascun dels capítols que t'atrapen d'una forma seductora.

Productivitat

De tantes vegades d'haver-ho sentit, possiblement ja no ens fa ni fred ni calor saber que Catalunya és una de les nacions o zones menys productives d'Europa. La productivitat, en sentit econòmic és la proporció d'outputs (productes o serveis) que s'aconsegueixen amb determinats inputs (recursos com materials, mà d'obra, maquinària,...).

Una de les raons d'estar a la cua d'Europa és aquesta dèria que tenim tots plegats en potenciar els inputs (quantes hores treballo, quanta dedicació que tinc,...) en lloc de donar més importància als outputs (quins resultats he obtingut).

Alguns diuen que és per el caràcter mediterrani, altres perquè l'estructura empresarial tipus és molt petita, però és clar que amb els numeros que tenim no podem ser competitius, a nivell econòmic, de cap de les maneres.

Per cert, dec formar part d'aquesta societat poc productiva perquè l'any 2008, en aquest bloc, en 10 mesos (input de temps) vaig penjar 20 apunts (output de producció) i, en canvi, l'any 2009, en 12 mesos només n'he realitzat 19. He passat d'una productivitat de 2 a una de 1,6. Caldrà millorar els resultats ...

Petit resum del 2009

Un cop hem menjat els raïms, (no abans com fan alguns perquè poden haver-hi sorpreses d'última hora) val la pena fer una mirada enrere sobre els que ens ha portat aquest any 2009 que ja ens ha deixat i, per fer-ho, què millor que mirar els apunts fets en aquest bloc.

A nivell polític, des d'un punt de vista nacional és clar que la convocatòria de referèndums per a la independència de Catalunya han estat una de les qüestions més debatudes i trascendents, així com l'efecte del nou partit Reagrupament encapçalat per Joan Carretero, mentre que a nivell internacional hem acabat l'any amb l'aprovació d'una llei sanitària als EUA que no ens fa cap enveja a Europa.

Des d'un punt de vista cultural, hem pogut intercal·lar espectacles tradicionals com la processó de Verges amb espectacles més "globals" com el concert d'U2 a Barcelona.

En l'àmbit esportiu, ens quedem amb el triomf indiscutible del talent de Pau Gasol als Lakers (amb un anell de campions difícil d'aconseguir) i la polèmica del nomenament de Cruyff com a seleccionador de futbol català (amb debut victoriós davant Argentina).

I l'economia? Moltes coses han passat en un any de crisi, però el debat nacional més important ha estat al voltant de l'impost de successions.

Ja ho veieu, els anys passen i ... continuem lluitant!